Fundació Terrassa.net

Segurament tots els qui llegiu aquest article, si sou alumnes de l’escola, ja tindreu el vostre perfil, com a mínim, en la xarxa social facebook.

Però si qui llegeix aquest escrit és un professor o un pare aquesta afirmació ja serà més dubtosa. Alguns potser tindran el seu perfil en alguna xarxa social professional tipus linkedin o xing i alguns potser també a facebook, però segurament encara seran una minoria.

I és que encara hi ha molts pares que, per desconeixement, estan convençuts que això de les xarxes socials no serveix per a rés i que els nois i les noies hi estan massa enganxats i que, a més, és un perill pel que s’hi posa o pel que poden esbrinar sobre el que hi ha escrit. Rés més lluny de la realitat. Avui, les xarxes socials són un fenomen imparable i, no només des del punt de vista personal, avui s’han convertit en una eina imprescindible per moltes empreses o professionals que volen obrir-se a nous mercats o volen entrar en contacte amb altres professionals o empreses del seu sector.

És més important conèixer tot el potencial de comunicació que representen les xarxes socials i saber cóm es poden utilitzar correctament totes les seves prestacions, que negar-se a l’evidència i intentar desprestigiar-les.

La majoria de pares, jo soc un pare de l’escola Tecnos, utilitzem habitualment el correu electrònic, sabem que és una plana web i coneixem una mica les possibilitats del comerç electrònic, però ni ha menys que sàpiguen realment les possibilitat d’interacció que les xarxes socials els ofereixen.

Internet ha evolucionat al llarg dels anys i de la web en que penjàvem informació i esperàvem, que algú la llegís hem passat a l’anomenada “web 2.0 o web social”, o sigui, la web de la interacció i la comunicació, la web dels blocs i les xarxes socials.

Els pares hauríem de preparar-nos per saber utilitzar a fons totes aquestes noves oportunitats que ens ofereix la xarxa i per això ens cal disposar d’alguna persona que en sigui coneixedora i ens ajudi a descobrir el que cal i el que no cal fer. Els nostres fills ens poden ajudar però segurament no estaran gaire disposats a col·laborar-hi, ja que ells ens consideren com una mena de “dinosaures” en això de les xarxes socials i tampoc és que els faci cap gràcia que puguem arribar a saber-ne tant com ells.

Cal saber-ne també els perills, que hi són presents com en tot espai dirigit a un gran públic, i saber el que cal i el que no cal fer. Parlar obertament pares i fills sobre aquesta realitat i saber escoltar abans que prohibir. Els fills i els pares hem de pensar que potser no ho sabem tot i que hem d’estar disposats a aprendre’n junts.

Aquesta presència personal en la xarxa social implica una nova cultura i l’acceptació de que estem disposats a participar amb els demés d’aquest nou espai, ens cal mantenir una actitud oberta i participativa i decidir què volem explicar i fins on volem que ens coneguin.

Les persones avui ja no acceptem una comunicació unidireccional, volem establir converses cara a cara amb els demés i en aquest sentit la web social ens permet crear-nos la nostra identitat digital en un marc que ens permet la interacció amb qui nosaltres desitgem.

Les xarxes socials amplien el nostre rol, normalment passiu de consumidor i adjuntant-lo amb el de productor de informació o de coneixement, fan que es creï una nova figura que es denomina “prosumer” (productor-consumidor). Aquest prosumer és un consumidor que participa activament en la concepció d’un producte o servei i que fa que el procés de gestació de les idees canviï del model vertical, en que les idees anaven de baix a d’alt, a un model horitzontal, més basat en un model col·laboratiu i obert. Avui en dia no hi ha cap empresa al món, per gran que sigui, que pugui aportar tantes idees com les que avui ja es generen en les xarxes socials.

Les xarxes socials comportaran canvis però també beneficis a qui sàpiga utilitzar-les, ja que permeten als seus usuaris trobar-se, compartir coneixements i mobilitzar-se de forma molt ràpida”. Les formules tradicionals d’establir contactes (networking) es veuran afectades per l’ús de les xarxes socials ja que la utilització d’aquestes permet seleccionar, amb precisió, aquells contactes que més ens poden interessar, dins d’un inmens nombre d’usuaris que hi estan connectats a nivell mundial.

També ens haurem d’acostumar a rebre accions de màrqueting i de publicitat en aquests nous espais, ja que en ells s’aconsegueix l’efecte del “boca – orella”, també denominat “màrqueting viral”, i que permet la seva difusió exponencial. A les xarxes socials els usuaris acostumen a opinar sobre els seus gustos i preferències i això fa que les empreses desitgin inserir la seva publicitat en el moment més propici per la venda.

Les xarxes socials també ens permeten entrar en comunitats d’usuaris ja consolidades i en altres amb les que hi puguem tenir algun tipus d’afinitat. Per exemple, la comunitat “I love my dog” por ser interessant per qui estigui interessat en el món dels gossos.

“Facebook, Twitter, LinkedIn o Xing” són només alguns dels noms més coneguts, però només són la punta del iceberg d’un autèntic fenòmen de la comunicació global, i tots hem d’estar preparats per aprofitar les avantatges que aquestes eines ens poden oferir. I tu, ja estàs a facebook?

Santi Rius i Casas
Gerent de la Fundació Privada Terrassa.net